Joan M. Avilés (1998, El Prat de Llobregat) és escultor especialitzat en imatgeria i direcció artística. La seva obra se situa en el punt de trobada entre l’escultura tradicional, la imatgeria popular i una recerca personal que integra art, patrimoni i espiritualitat.

Va iniciar-se en aquest ofici l’any 2014 com a aprenent del ninotaire Àlex Jodar, mentre cursava estudis d’Arts Plàstiques i Disseny a l’Escola Industrial de Barcelona. En aquesta etapa va adquirir les bases del treball amb cartró pedra, modelatge i volum escultòric, tècniques que amb els anys ha desenvolupat i adaptat a un llenguatge propi.

Posteriorment va ampliar la seva formació amb el monogràfic de restauració d’imatgeria festiva a la Escola Massana, aprofundint en els processos de conservació i restauració de figures i elements de la cultura popular.

L’any 2016, amb tan sols 17 anys, va assumir la responsabilitat de l’obrador del mític establiment El Ingenio, històrica casa vinculada a la creació d’imatgeria festiva i escenogràfica. Durant aquesta etapa va aprendre de primera mà els processos artesanals tradicionals de construcció de figures, motlles, cartró pedra i acabats pictòrics, coneixements que han marcat profundament la seva manera d’entendre l’ofici.

Un altre moment significatiu en la seva trajectòria va ser l’amistat i formació amb l’indumentarista Pau Fernández, amb qui va aprofundir en les tècniques tradicionals de policromia, especialment la pintura a l’oli, l’ús del pa d’or i altres procediments propis de la imatgeria més clàssica.

Paral·lelament, Avilés ha desenvolupat una formació humanística cursant estudis de teologia i filosofia a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aquest recorregut intel·lectual i espiritual influeix profundament en la seva mirada artística, especialment en la seva aproximació a la imatgeria religiosa, entesa no només com a patrimoni, sinó també com a llenguatge simbòlic i expressió de la transcendència. Allà, la seva formació s’ha vist enriquida també per l’aprenentatge amb el reconegut escultor Guido Dettoni della Grazia (1945-2026) , de qui ha rebut orientació en l’àmbit de l’escultura i la reflexió espiritual.

També ha treballat intensament en l’àmbit del patrimoni cultural dins el Bisbat d’Urgell, col·laborant en tasques vinculades al coneixement del patrimoni artístic i religiós del Pallars Sobirà. A més, col·labora amb articles i reflexions a la Revista Esperit.

Des de petit manté una estreta vinculació amb la cultura popular, participant activament en diverses entitats vinculades al teixit social i cultural de la ciutat del Prat de Llobregat.

Actualment, també és patró de la Fundació Privada La Morisca, entitat dedicada a la preservació i promoció del patrimoni cultural i festiu de Baix Pallars.

Les seves obres es troben en col·leccions i espais de diversos territoris, amb presència especialment a Catalunya, però també a Andalusia, el País Valencià i als Estats Units.